EL GRAN SERRAT
Les coses cal fer-les en el moment que toquen, quan no sigui massa tard perquè la vergonya et faci abaixar el cap...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon... -
Bevem-nos a glops la vida ! Sents el buit del gran silenci , de sobte i a traïció, i t’adones que cap cau – cap – pot amag...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Ni massa prest, deixant-se dur pels impulsos. Què difícil és trobar la justa mesura...
ResponEliminaUna abraçada, Joan!
Hui me n'he alçat i he posat no a Serrat sinó a Llach, de totes les maneres m'encantes ambdós, i ben cert el que dius que les coses cal fer-les quan cal i no després, sinó la vergonya et fa baixar el cap, quina raó.
ResponEliminaUna forta abraçada de Vicent des de València.
És ben cert que cal viure el moment, perquè és únic i res es repeteix.
ResponEliminaViure la intensitat del moment!!
una abraçada
El més difícil és saber quin és el moment. Vull pensar que és quan hem sentit l'impuls de fer-les, independentment del temps cronològic o una situació determinada. Si no fos així, tindria la sensació angoixant que he d'estar pendent del rellotge i del que em diguin.
ResponEliminaM'encanta el Serrat.