BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
►
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
2011
(117)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (10)
-
▼
de juny
(20)
- Predicar amb l'exemple
- El gust de la derrota
- Xiscles cauen...
- Música de fons
- El teu present, ara mateix, és el meu passat...
- IEPS !!!! SALUDEU A UN DELS FINALISTES DEL 1r CON...
- SONS DE LA NIT DE SANT JOAN
- Màgica nit
- Sexe a la llum de la lluna
- MÚSICA ORIENTAL DE FONS
- De puntetes
- MÚSICA DE FONS
- Exposició Poètica Visual [ Recital d’imatges i poe...
- Amor de mare
- CLASSE DIDÀCTICA SOBRE LA CRISI
- Quan els llibres siguin objectes…
- MÚSICA DE POETES
- És jove...
- Sobtada albada de l'estiu
- Viure cent anys ( basat en un tema de Sabina)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll...
-
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ...
-
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em...
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
Total de visualitzacions de pàgina:
183161
COM ESTÀ EL MÓN ARA...
WHAT'S THE WEATHER LIKE ?
QUI HI HA ARA MATEIX...
lomqe

així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
El foc no crema els sons i els records, per més vells que aquests siguin.
ResponEliminaUn posts ple d'enyor.
Los mejores recuerdos de mi niñez, las hogueras de San Juan, participaba mucho en ellas.
ResponEliminaUn buen recuerdo, gracias Joan
nit màgica, cuques de llum, el fogueró, trets de escopeta a falta de coets, il•lusió de tenir el foc mes gran que els veïns, records meravellosos
ResponEliminaJoan……. s’acosta el teu sant moltes felicitats per endavant
ets tot de foc, joan. Ho tinc ben clar. De llum i de meravelles, ets. Felicitats. Tot esclata en tu: la joia l'amor, la lluita, la rebel.lia. La teva força il.lumina la negra nit d'aquest etern sant joan que és la vida. No deixis mai de fer-nos llum!!
ResponEliminamoltes gràcies pilar, mari, pep i teresa
ResponEliminauna forta abraçada
joan
El foc abrusa les intencions, espanta la nit, cou el menjar, crema l'entorn, desfà papers inútils, socarrima el greix, aviva els records, posa caliu a les nits més fredes.
ResponEliminaGràcies, Joan. Treus el millor de mi quan et llegeixo.
Un petó,
Montse
Que passis una gran nit plena de màgia i de bones coses i que tinguis molt bon dia de Sant Joan.
ResponEliminaFelicitats!!!