El gust de la derrota
NA.- Aquest poema està dedicat al meu amic Xavi, “ el Xavi petit” com li dèiem els de la colla, una persona que mai va tenir una vida fàcil i que ha marxat sobtadament.
Quan el plat de la derrota
està servit a taula
i saps que te l’has d’empassar
per sobreviure.
Quan la ferida és oberta i crema
i saps que no hi ha més remei
que l’ungüent que fa lliscar
el pas del temps…
Aleshores és quan la vida
es fa més present que mai,
en caminar pel fràgil equilibri
del funambulista.
Van marxant…
I aquí ens quedem,
sense demanar-ho,
amb un regust amarg
i amb el fred al cos
en sentir la riota de la inexistència
que menysté als qui pateixen.
Espero que tenga otro mundo mas fácil y que sus todos los inconveniente en ésta tengan su recompensa.
ResponEliminaSí Mari realment se lo merece... A veces la muerte es difícil de entender verdad ?
ResponEliminahasta prontito
joan