Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra. I Sí, sento la veu que parla aquesta llengua ... -
I Em dic Joan Abellaneda i , ara mateix, potser no sóc aquí doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc. Us ho he de confessar, a... -
No sé què ho fa… Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara, quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovard... -
I Les nostres mirades ja s’han trobat més enllà de la llum, en un espai sense tanques, on els rellotges,estabornits, erren pe...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Així com la música del violí és la de la nostàlgia de móns perduts, la del piano és la de l'amor, amb aquest vídeo ix tot l'amor que tots els que et llegim i tu mateix tens, i que ha quedat exposada en un post molt bell.
ResponEliminaAbraçades de Vicent des de Sant Marcel·lí de València.
Amb una música com aquesta, només falta el brindis de la companyia i el maridatge del silenci entre dos llavis...
ResponEliminaDes del far sense lluna.
onatge