Cal arriscar a la vida...

Relat que va participar al Minirepte nº 4 " El primer amor " al web RELASENCATALA...

D’un temps encà percebia que hi havia petites mirades que insinuaven quelcom més que amistat. Però no, no era possible… Es coneixien de tota  la vida i mai no se li havia passat pel cap que algun dia…

Tot just tenien quinze anys, sortien sovint de festa amb la colla  i a l’estiu, quan les nits ja no es somiaven, vivien més i més la seva màgia.

I arribà el dia, va ser una nit de Sant Joan, que van decidir acabar la revetlla a la platja, es banyaren   i els seus cossos quedaren adormits sobre el tou sorrall fins que al primer badall de l’albada l’Elisabet es despertà i veié al seu costat aquell cos nu que tant desitjava, no hi havia ningú més de la colla… Sense pensar-ho més li va dibuixar els llavis amb la punta de la llengua, humitejant-los dolçament. En obrir els ulls, la Marta no va fer cap gest de retirada, ans al contrari es va entregar de ple. S’entregaren l’una a l’altra, els pits es fregaven entre ells amb els mugrons erectes, els sexes cada vegada més humits es cercaven ; i així dins un núvol màgic s’estimaren , maldestrement, per primera vegada.

Acabaven de donar-se plaer l’una a l’altra, feia ja setze anys que vivien juntes, eren parella de fet i havien adoptat dues criatures. L’Elisabet sovint, quan acabaven de mostrar-se el seu amor, recordava aquell primer dia a la platja, satisfeta d’haver tingut el valor de fer aquell primer petó.