BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

11 de jul. 2011

Teranyines de por


L’aranya de la por
teixeix teranyines en la fosca
amb la vènia del silenci…
I lluito per alliberar-me
d’aquesta xarxa que m’enreda l’esperit,
doncs és dins meu que la sento…


Absurda és la por a  la mort
si és per l’absència,
doncs és d’ella que venim
i a l'absència retornem.

Absurda por
si és pel silenci,
doncs ell és el nostre far
en aquest oceà brogent.

Absurda por
si és per la pròpia mort,
doncs és ella
la que sovint, massa sovint,
ens empeny a viure.




3 comentaris:

  1. Que nos liberemos del miedo que nos impide vivir.
    Que pases un feliz día

    ResponElimina
  2. Potser de l'únic que s'ha de tenir por és de la pròpia por. Una poema preciós, Joan, com sempre.
    Una abraçada sense por!

    ResponElimina
  3. gràcies Mari i Ventafocs
    una abraçadota

    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....