BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

28 de juny 2011

Predicar amb l'exemple

Predicar amb l'exemple

El pare i la mare cada dissabte anaven a veure el partit de futbol quan jugava el seu fill, en Marc.
Ja de petit va destacar en el joc per la seva habilitat amb la pilota, per la seva rapidesa i per tenir una gran coordinació de moviments. Els entrenadors se’l rifaven i les expectatives creixien al seu voltant.
Feia set anys que el Marc jugava a futbol, havia passat per diferents equips i clubs i seguia destacant, però hi havia alguna cosa que no rutllava. El noi es posava molt nerviós el dia del partit, feia entrades una mica fortes per la seva edat i fins i tot,  últimament, havia insultat algun àrbitre, especialment si era dona.
A la banda, mentre la mare es fonia en la vergonya, el pare  cridava com si estigués possés: “ Què no ho veieu que s’ha llençat a terra aquest coi de nano! Au àrbitra, ves a fer la feina a casa teva que no tens ni idea de futbol!! Vinga fill matxuqueu-los, mecagoenlamarequelsvaparí ¡!!!!

En Marc ja feia anys que no disfrutava jugant a futbol, però no deia que ho volia deixar perquè li feia por el seu pare…



NA.- Aquest és un petit retrat de la societat que m’ha tocat viure com a pare. Quina llàstima, oi? Sobre tot pels nostres fills i filles. Ara ja no poden jugar per fer esport i passar-ho bé i fer amics… Ara han de competir, fins i tot amb els propis companys.


ARA US CONVIDO A VEURE UN VIDEO QUE CORRE PEL YOUTUBE, SI NO L'HEU VIST VAL LA PENA TOT I QUE NECESSITEU DEU MINUTETS... JO US EL RECOMANO ÉS MOLT ENRIQUIDOR.






El gust de la derrota


El gust de la derrota

NA.- Aquest poema està dedicat al meu amic Xavi, “ el Xavi petit” com li dèiem els de la colla, una persona que mai va tenir una vida fàcil i que ha marxat sobtadament.

 
Quan el plat de la derrota
està servit a taula
i saps que te l’has d’empassar
per sobreviure.
Quan la ferida és oberta i crema
i saps que no hi ha més remei
que l’ungüent que fa lliscar
el pas del temps…
Aleshores és quan la vida
es fa més present que mai,
en caminar pel fràgil equilibri
del funambulista.

Van marxant…
I aquí ens quedem,
sense demanar-ho,
amb un regust amarg
i amb el fred al cos
en sentir la riota de la inexistència
que menysté als qui pateixen.


26 de juny 2011

Xiscles cauen...

Xiscles cauen...

Dins un món ple de miratges
han vist amb prou claredat :
somriures allargassats,
riallades que vénen i van,
xiscles que cauen del cel,
brillants il.lusions entre boires,
cúmuls de fum ensucrat…

Brogit de veus  i  sirenes
i músiques que  s’embolcallen,
mentres riuades de gent
als marges es deixen records…

Alegria i diversió,
goig de viure amb emoció,
goig de viure,  de debò…

I  en tornar , camí de casa,
arrossegant cansament,
encara amb els caps enfirats,
no s’adonen que del cel
cauen gotes com botons
que van decorant els carrers
i refrescant les memòries…
“ Si parlem de Mataró, no hi ha Fira si no plou “.


25 de juny 2011

Música de fons

Música de fons

Després del soroll de la revetlla convé una mica de relax amb música clàssica de fons...

 

El teu present, ara mateix, és el meu passat...


EL TEU PRESENT,  ARA MATEIX, ÉS EL MEU PASSAT...



En la màgica encesa d’una guspira , faig petar els dits
i un petit poema comença a esdevenir el nou escalf que m'ha de donar conhort.

Primer, cada mot arrossegarà les tiges d’esbarzers que creixen
del més fons del meu endins i m’esquinçaran
i m’arrencaran els plors més primitius.

Després, a tocar del precipi d’un vell dilema hauré d’escollir
si seure a terra i plorar , com el covard que sóc,
o alçar-me i lluitar la vida, amb cames tremoloses.

Finalment, el plor m’estovarà el dolor,
tant se val si és plor de ràbia o dolor,
plor d’angoixa o de pena… tant és !
El dolor s’amansirà i passarà de llarg i jo em quedaré.

Em quedo, a viure el present,
doncs no vull cercar més raons ni ocupar-me del futur,
vull veure com neix cada flor… I ho faré, aprendré a fer-ho.

Aquest meu present ja és teu en llegir-me
i el teu present, ara mateix és el meu passat…

22 de juny 2011

IEPS !!!! SALUDEU A UN DELS FINALISTES DEL 1r CONCURS DE...

DE RELATS CURTS NEGROLIVA, organitzat per la biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú




Aquí en teniu més informació:  :   bibliobloc-fora del prestatge





estic molt content perquè es el primer relat que presento a un concurs i ha estat finalista...

salutacions especials per a tothom
joan


18 de juny 2011

SONS DE LA NIT DE SANT JOAN







Màgica nit


MÀGICA  NIT


En Jordi mira els ulls d’ en marc, que espurnegen d’il.lusió mentre li va parlant.
- Comprarem aviat els petards, oi pare?
- Sí fill, aviat.
Al Marc li encanten els petards i espera amb deler que arribi aquell dia que té marcat al calendari amb una rodoneta. Amb el catàleg obert, va assenyalant el que voldria… En Jordi ja no l’escolta ni veu el present, fa estona que ha viatjat al passat.

 És petit, porta roba d’estiu i va amb la cara bruta, té els braços i les cames plenes de rascades d’anar arrossegant mobles vells per fer la foguera de Sant Joan. Són una colla d’amics del barri, de totes les edats, i cada any passen dues setmanes llargues per preparar-ho tot, inclòs el ninot de roba que posaran dalt de tot de la muntanya de fusta.
Avui sopen ràpid, surten al carrer quan es comença a fer fosc i encenen la foguera acompanyats pels  pares. Nota l’escalfor a la cara i recula…
Comença la diversió. A la llum de la foguera i de quatre fanals, tothom llença petards i alguns pares llencen coets de coloraines.
Se’n va a dormir extenuat… Però demà al matí es llevarà aviat per anar a buscar pel carrer petards que no van esclatar la nit abans.

-  Ara que ja sóc més gran, papa, oi que comprarem petards més forts ?
- Sí , fill, però hauràs d’anar molt amb compte, eh !



Sexe a la llum de la lluna

SEXE A LA LLUM DE LA LLUNA




La vella lluna alluenta ,  encisadora, al bell  mig de la negror, com un reflex movedís, fent-li al sol  la gara-gara ; jugant a fet i amagar.

Confident , entremaliada, pica l'ullet als amants i els envia fletxes d'amor tot encenent el desig. I la mar, sa bella amiga, ja nota la seva presència i tot sacsejant ses aigües li dóna la benvinguda i abraçant el seu reflex li regala suaus carícies. Les estrelles, petitones, l'acompanyen admirades i fent alegres pampallugues li segueixen l’aurèola fins que comença l'albada.
I la parella d'amants entrellaçats de la mà, descalços , per la platja caminen protegits per les cingleres. Mentre ràfegues de brisa s'escolen pels blancs vestits, que translúcids insinuen els desitjos dels dos cossos que s'anhelen posseïr. I enjogassades es mouen entre les pells i el lli, com llengües vivífiques els freguen, despertant excitacions que es propaguen amb calfreds pels cabells i els bescolls, per les esquenes, pels mugrons, pels seus instints i els posen de punta la pell. I els sexes ja plens d’aromes, que es cerquen , creixen sota la llum de la lluna i es troben allà on la mar llepa la terra humida, que aguanta les envestides, insaciables de passió.



Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....