Desig

desig.

Somio

la maduixa dels teus llavis

que a la boca se’m desfà.

I somiant, de plaer, moro.

Somio

l’aroma de la teva pell,

d’un somriure vertical,

i el tacte de la nuesa.

I moro, per somiar.

Somio

l’alè del teu desig,

i la corba d’un plaer

que friso per resseguir.

I per somiar moro.

I somio

els teus orgasmes

a cau d’orella

i el teu cap sobre el meu pit.

I, així, somiant, m’adormo…

Potser desperti

i els pètals , plens de rosada,

ja siguin a terra com una catifa

on els nostres cossos nus,

abraçats de cap a peus,

descansin satisfets.

Tatuat a la teva pell

vull deixar el meu   desig.

I ho somio…

                                                                                              2016©joanabellaneda

El Pèndol de la vida

El pèndol

No hi ha fang, ho sap,

però les cames, clavades,

no es poden moure.

L’univers l’envolta oprimint

i s’ofega i s’angoixa

mentre el rimmel

li dibuixa a la cara formes grotesques.

Llàgrimes negres, avui,

li fa mal la vida…

Preguntes sense resposta.

Tanmateix, absurdament,

espera pacient un millor demà.

Sap que vindrà i , ara,

l’ enyora…

Enyora els dies en què  sent lleugeresa.

No té ales, ho sap,

però pot volar per sobre el fang…

El cel blau, l’acotxa,

i se sent lliure

i plora Llàgrimes de colors

mentre li somriu a la vida…

No hi ha preguntes, avui?

Millor, no cal,

no sempre hi ha respostes…  

                                                                                                   2015©joanabellaneda

L'atzucac

Com assaborir la vida

si l’ara no és més

que un efímer present

que ve del futur

per formar part del passat?

Com degustar el moment

si és tan fràgil, delicat,

que a cada sospir se’n va?

Com aturar aquesta contínua pèrdua?

Quin turment és aquest, Déu!

…

I és tan esgotadora aquesta lluita,

aquesta veu malaltissa ,

impossible d’ignorar,

que et martelleja les entranyes

dia rere dia, rere dia…

No, no,no… Tot és no !

I t’adones que l’enemic és dins,

el pitjor lloc possible.

El pànic t’atrapa

i crides auxili als de fora.

…

Quin atzucac, tanmateix,

no saber viure la vida

i ser un esporuguit mortal!

2015©joanabellaneda

I ens buidem alhora...

Què prodigiosos

aquells batecs desbridats

en què compartim el gaudi

fent entrega de Tot el que som

-          Sense mesquineses  -

i ens buidem alhora

per reomplir-nos de joia mútua !

… i la Mel s’escorre per la Creu

i fa vessar el Calze…

-          Heus ací la veritable Ressurrecció!

2015©joanabellaneda

és quan corro que hi veig clar

A cada albada

torno a ser carn i ossos.

Sovint desperto d’un somni

per viure  malsons

i, a voltes, sóc la gota

que cau lliscant

pel vidre

o la fusta, plena de corcs,

empresonada sota el vernís,

o sóc un punt i a part

al bell mig de l’infinit,

atrapat en la semàntica

de l’existència.

Tanmateix, em llevo,

em disfresso

i em dibuixo somriures

als llavis

mentre els ulls em ploren

en silenci, sabent-se buits.

-          Quantes petites farses

                     dins la Gran Farsa! -

I suporto hores i hores

fins que,

cansat de pensament,

a cada posta,

tanco els ulls de nou

per deixar de ser

carn i ossos.

I, allà, on el subconscient

no entén de disfresses,

visc altres vides…

Com aquell que s’atipa

de vins barats.

Es pot sentir la natura ? ( poesia per a infants)

I

He pujat dalt del turó,

-La natura em meravella!-

i aquella vista tan bella

m’ha omplert el  cor d’emoció

II

Volent parlar amb les muntanyes:

-          COM ESTEU?- he preguntat.

-COM ESTEU, COM esteu,

com esteu?

-          VOLEU PARLAR?

- PARLAR, PARlar, parlar ?

III

Cansat de semblar un babau,

m’he sentat, m’he relaxat

i la natura ha parlat

 en aquell moment de pau.

IV

Ho ha fet amb els seus colors,

amb el vent, que m’abraçava,

 amb el sol, que m’escalfava,

i amb l’aroma de les flors.

V

Aquest poema us vol dir

               que a la vida hi ha ocasions

                 en què els silencis són bons

                 i només són per sentir.

“Si els humans han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua, 

és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de xerrar.”

Madame de Sevigné,

1626 – 1696, escriptora francesa

“ La consciència és a l’ànima

el que el cor és al seu cos “

2015©Joan Abellaneda

Moments d'AmOr

Néstor, “Parella nua abraçada” 1912-13 

( "Web del Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, http://www. museunacional.cat” )

Deixaren l’ofrena d’ una nova flor

a l’altar del seu amor.

Mirant-se als ulls,

es donaren les gràcies mútuament

I , després de besar-se,

s’uniren en una forta abraçada

amb tot el cos, allargant-la…

Com aquell que no vol deixar anar

tanta felicitat !

Feliç diada de Sant Jordi !

2015@joanabellaneda

I és que a casa meva tots som importants!

POESIA PREVENTIVA

I és que a casa meva tots som importants!

I

La mare que escombra,

que endreça, que frega

mentre a la cuina

l’olla fa xup-xup.

                                                      I eL pARe….DeScaNSa.

La mare que planxa,

que plega la roba, que pensa

la llista del que cal comprar

                                               i en la rentadora que s'ha de posar.                                                                                                                                                                                          

                                                                                         I eL pARe …fA eSpOrT.

Ja no ploris més,

tranquil.la Marteta,

la mare ja ve!

Camí de la cambra

endreça sabates i peces de roba

 i pensa en la feina que queda per fer.

                                                                                        I eL pARe …eS  RelAxa.                               

 I.2

Al quarto dels nens

dos germanets juguen

a pares i mares.

La nena que escombra,

que frega, que endreça

mentre a la cuineta

l’olla fa xup-xup.

                                                                  I El NeN ….qUe DeScaNSa

II

Deus estar de broma,

que això és del passat!

Doncs, a casa meva

si la mare escombra

qui frega és el pare.

I si els meus germans

junts fan l’amanida

jo faig tots els llits.

També parem taula,

dinem tots plegats,

xerrem i fem plans.

I és que a casa meva

TOTS SOM IMPORTANTS!

de joia i silenci

Pel  camí del mar

dues mans , que es buscaven,

per fi  es  van trobar.

El so cadencial

d’una mar viva i  profunda

les gondolava…

-Silenci !

…

La joia ,tan fràgil és

que els mots l’esberlen.

Car tota espurna és irrepetible,

única i efímera.

I tanmateix, algunes perduren

per sempre .

Paradoxes de la memòria.

…

-Silenci!

Les dues mans s’aferraren

mentre les envoltava,

a poc a poc,

l’eternitat d’un instant,

un instant

DE JOIA I SILENCI.

-Shhhh…

Mare, vull la lluna!

 I 

M'agrada la lluna 

Penjada allà dalt 

Quan és tan rodona 

Que sembla un fanal

 Fa tanta claror 

Que més d'un estel 

Pensant que és l'albada

 Va i marxa del cel

 II 

Però avui no hi ha lluna 

Potser s'ha dormit 

 I a sobre dels núvols 

S'ha fet un gran llit.

III

Mare, la vull veure! 

Tu saps quan vindrà?

 "Si tanques els ulls 

I et deixes portar 

Allà al món dels somnis 

Segur que hi serà."

Màgic Tió de Nadal

 Ai quins nervis,en llevar-me
 Per fi, avui ja és Nadal!
No em deixo de preguntar
Quin serà el meu regal !

 Tinc ganes de córrer i cantar
De caminar del revés!
Sembla que els llums de Nadal
Aquest matí brillen més! 

 Ai quins nervis, mare meva 

Per fi cagarà el Tió, 

Està ben tip de menjar! 

Anem a mullar el bastó?

 Tinc ganes de riure i cridar 

Tots a casa estem contents!

 Màgic Tió de Nadal

 Gràcies pels teus presents !

Un nou projecte del Marc Freixas

}Un nou projecte del bon amic i poeta, Marc Freixas, us convido a participar- hi si podeu. El seu esforç i empenta per la poesia i la cultura catalana en general bé s'ho mereix. Molta sort artistes!

Joan

S'APROPA EL RECITAL DE VERDÚ, HI SOU CONVIDATS ! ;-)

Dia rere dia

Dia rere dia, hora rere hora

he renunciat

-           amb gran esforç, ho reconec-

a caure en temptació.

Dia rere dia, minut a minut

he lluitat amb mi mateix

per no embriagar-me a les fonts de l’odi

que ragen sense detura  

elixirs de foc i sang calenta.

Dia rere dia, segon a segon

he renunciat a dansar nu

amb les nimfes que invoquen venjança

-          amb gran esforç, mea culpa!-

I  ,tan mateix, des de la serenor ,

he optat per renunciar al plany,

per renunciar  al plor de llàgrima fàcil.

Dia rere dia, rere hora, rere minut, rere segon…

Però , no us enganyeu  ,

al que mai renunciaré és a la justicia.

I no parlo de la teva ni de la meva ,

parlo de la justa.

i ja només que prego ( i lluito) perquè aquesta se’ns presenti

aviat i a tots alhora

i ens estrenyi a cadascú en justa mesura.

                                                                                2014@joan abellaneda

A QUÈ FA OLOR LA IL.LUSIÓ ?

Amics i amigues que ens hem anat llegint a través del blog, e-mail, face, relatsencatala... Ja fa uns anys que em vaig posar a escriure sobre tot poemes, com a teràpia, no m'he amagat mai. Han estat uns anys durs i alhora molt enriquidors, uns anys de canvis " interns " i molts d'ells per bé. He pogut conèixer de forma virtual i personal a molta gent, molt bons poetes i escriptors i sobre tot molt bona gent. He participat en recitals, en llibres col.lectius de publicació en paper, en blocs i revistes virtuals i finalment he tingut la gran satisfacció de publicar el meu primer poemari :          " A l'altre costat del mirall", el qual he pogut compartir amb molts amics i familiars i ha estat i és un gran goig per mi saber que un trosset dels meus pensaments estan escampats per unes quantes llars arreu de Catalunya i una mica més enllà, però el meu goig encara ha estat més gran en rebre aquest estiu la revista de l' escola Prat de la Manta de L' Hospitalet de Llobregat ( val a dir que abans les mestres, molt amables i molt professionals, ja havien contactat amb mi) a la qual surt tota la feina que han fet els nens i nenes de la classe de les Estrelles a partir d'un poema meu " Si fessin olor els poemes ". Per mi és una gran satisfacció, comparable al reconeixement de guanyar un premi literari. Saber que els nens/es han llegit i han après de memòria el poema i l'han recitat , l'han treballat i l'han imaginat és la millor manera de haver-li donat sentit i vida a la meva humil obra literària. És, crec, el millor  regal que em podrien haver fet mai !!  Gràcies petits i petites, què grans que sou ! 

FOTOS DE SUDANELL 2014

el campanar de Sudanell i les seves cigonyes

UN ANY MÉS, I JA VAN TRES, VA SER UN PLAER COMPARTIR UNA TARDA A SUDANELL AMB AMB AQUESTES MAGNÍFIQUES PERSONES( POETES, ARTISTES, SENSIBLES, COMPROMESES... ).

moments previs al recital

GRÀCIES, DONCS, A L'EMPAR SÁEZ, LA MONTSE ALOY, LA MONTSE PELLICER, LA NÚRIA NIUBÓ, L'AURORA MARCO, EL CARLES FERRAN, EL MARC TORRENT I EL MARC FREIXAS.

GRÀCIES TAMBÉ AL JORDI DORCA, TOT I QUE NO VA PODER VENIR PER MOTIUS FAMILIARS, L'ANY VINENT T'HI ESPEREM !

GRÀCIES TAMBÉ A L'ANNAÏS I LA ROCIO PER VENIR A COMPARTIR LA TARDA I QUE JA SABEN QUE ESTAN CONVIDADES A PARTICIPAR L'ANY VINENT.

després de recitar

MOLTÍSSIMES GRÀCIES AL CESK FREIXAS PER ACOMPANYAR-NOS A LA GUITARRA DURANT L'ACTE POÈTIC I REGALAR-NOS DESPRÉS LES SEVES CANÇONS COMPROMESES AMB LA TERRA I LA SEVA GENT.



I, PER ÚLTIM, GRÀCIES AL FERRAN D'ARMENGOL PEL SEU MAGNÍFIC REPORTATGE FOTOGRÀFIC, DEL QUAL US HJE DEIXAT UNA MOSTRA. SI EL VOLEU VEURE TOT CLIQUEU AQUÍ:

                            TOTES LES FOTOS DE L'ACTE POÈTIC DE   SUDANELL 2014



FINS L'ANY VINENT !!  ;-)

  

Joan 

pd.- gràcies Cinto i Aurora per la vostra dura i bona feina amb tot el Festival de la Música de Sudanell !

SUDANELL 2014

MÚSICA I POESIA A SUDANELL. DIES 6 i 7 DE JUNY. TOTS ELS ACTES SÓN GRATUÏTS !

VOLEU PASSAR-HO BÉ ? ESTEU VIUS ? US HI ESPEREM !!!! 

L'ACTE POÈTIC SERÀ DISSABTE DIA 7 DE JUNY A PARTIR DE LES 18H, APROX. HI RECITARAN POETES D'ARREU DE CATALUNYA. TOTS GRANS POETES, AMB LLIBRES PUBLICATS I MOLTS D'ELLS RECONEGUTS i GUANYADORS DE PREMIS LITERARIS: 

MONTSE ALOY

MARC FREIXAS

AURORA MARCO

NÚRIA NIUBÓ

MARC TORRENT

EMPAR SÁEZ

JORDI DORCA 

 CARLES FERRAN

MONTSE PELLICER

i un  ABELLANEDA

A MÉS D'ACOMPANYAR-NOS EL CESK FREIXAS A LA GUITARRA

 i 

APROFITAR PER FER UNA PETITA TROBADA DELS MEMBRES DE L'ARC QUE PUGUIN VENIR 

Imatges en bucle...

Ressons de la mar

MAR(es)M(e)UNTANYA

Ressò de la mar

-la mar-

que duu tants records

-records-

d’escuma i de joia,

de plors i de sal

  -records…

Ressons de la mar

que venen i van.

[ I quan t’arriba

que res és tot

i tot és res…

Quanta grandesa la vida,

quanta misèria ! ]

Si creixen les boires

per què no bufar?

-bufem-

Podem treure pit,

ara és el moment.

Si el cel és al cor

s’ofega la pena

i enllà la carena

potser hi ha l’amor

- amor…

[ Quanta misèria la vida,

quanta grandesa ! ]

2014@joan abellaneda

Bevem-nos a glops la vida !

Bevem-nos a glops la vida !

Sents el buit del gran silenci ,

de sobte i a traïció,

i t’adones

que cap cau – cap –

pot amagar aquest ofeg desesperat

del que es sap mortal

per un instant.

-cruel és el destí ! –

No et ploris doncs

a tu mateix,

sacseja aquest neguit del pensament

i no et ploris,

és perdre el temps

- i ho saps -

i el temps ho és tot,

al menys, fins que la nit

se’ns faci eterna.

Després,

el no-res ho serà tot

i el nostre temps

res no serà.

No et ploris doncs,

no em ploris…

I , abans la llum no ens giri l’esquena,

bevem-nos a glops la vida !

Abril/14@joan abellaneda